11.4.09
Anna Netrebko i Rolando Villazón em faran perdre l'afició a la literatura; i és que esta parella enamora; crec que ja no és una qüestió de tècnica vocal, joventut, bellesa, repertori universal -(he vist L'elisire d'amore (Donizzeti), La Traviata (Verdi) i Manon (Massenet)- afinació, afinitat, comprensió del que es canta, humilitat, força, il·lusió i fe en un mateix. Crec que simplement la conjunció de les seues veus és una de les obres d'art més elevades que els que vivim este principi de segle tenim la sort d'anar escoltant.
Etiquetes de comentaris:
òpera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada