Si malgrat estar de vacances teniu la consciència encara una mica torbada per llevar-vos tard, potser us pot ajudar aquest fragment del quadern gris de Pla:
De vegades sento que no seré mai home de matí. Cada dia és menor la meva curiositat per aquestes hores del dia. Quan m'hi llevo i surto de casa tinc la impressió de trencar les oracions de la gent, de molestar-la, per dir-ho ràpid. Al matí la gent té feina, va aqueferada, fa el seu comerç i les seves diligències i no vol ésser destorbada. Al matí, personalment, no tinc res a fer -res a fer en les coses que la gent sol fer al matí. La meva presència matinal entre els altres és una interferència empipadora, desagradable i sobrera. Per això aquestes hores em semblen els moments del dia més inútils, més desproveïts de sentit i de finalitat, més negligible. És molt possible que em llevi tard tota la vida per delicadesa, per no posar bastons a les rodes, per no trencar les oracions de l'altra gent.
4 comentaris:
En Pla i jo haguéssim fet una parella d'aquelles indestructibles. Ho dic perquè no coincidiríem mai d'horaris, i és clar, així l'amor duraria sempre. Dispensa, P. Maró, ja saps, la calor ho estova tot.
Jo tinc la desgràcia, o no, d'anar amb el sol.
Consideracions horàries a banda, quin adjectiu tan fantàstic, aqueferada. No l'he fet servir mai.
Salutacions.
Jo em quede amb "és molt possible que em llevi tard tota la vida per delicadesa, per no posar bastons a les rodes...". Gràcies pel comentari.
hola papi jiji!!!!!!!!!!!!!!!!
hola papi jiji
Publica un comentari a l'entrada